‘Un corazón para Lua’ és un projecte dels alumnes de l’Escola de Teatre de Sant Feliu. El curtmetratge s’ha enregistrat íntegrament amb dispositius mòbils. El director i l’equip de rodatge seran a la presentació d’aquest divendres al Palau Falguera a les 8 del vespre.

Mireia Mullor

Aquest divendres es tanca una història que va començar a l’Escola de Teatre de Sant Feliu fa només uns mesos.Xavier Campodarbe i els seus companys van decidir començar l’aventura de produir un curtmetratge. “Després d’acabar el curs al juny els vaig proposar quatre guions, i la majoria van dir que estaven disposats a fer-lo” explica el seu director a Fetasantfeliu, que estarà present junt amb l’equip de rodatge a la presentació al Palau Falguera. “Ningú s’esperava arribar a gravar un curt amb el resultat que hem tingut, pensàvem que seria una cosa més casolana”, afegeix.

Pas pel Festival de Sitges

I és que “Un corazón para Lua” s’ha enregistrat íntegrament amb dispositius mòbils. Precisament per aquesta característica,  va ser un dels seleccionats pel concurs Phonestastic de la passada edició del Festival de Sitges, una competició basada en produccions fetes sense materials professionals.

“Vam veure que a la sala érem tots frikis autèntics. Allà no hi havia el Banderas ni l’Hugo Silva, sinó gent com nosaltres que amb un mòbil havien fet una pel·lícula. Ens vam trobar de tot, des de gent amb poc recursos fins a alguna productora que venia del cinema convencional i que per presentar-se en aquesta categoria havien fet un curtmetratge, que de fet és el que va guanyar”, relata Xavier Campodarbe, en referència al primer premi del concurs, “Sector Zero 4”, de l’Alfonso García López.

Aquests tipus de concursos permeten descobrir nous talents que, malgrat tot, no han tingut oportunitats professionals. I conclou que “hi ha molt gent capaç de fer coses molt interessants, però no poden o no s’atreveixen, perquè fer cinema és car”.

Explorar els límits

“Un corazón para Lua” ens explica la història d’una nena amb un cor defectuós. Veient-se en la necessitat d’un trasplantament, els pares de Lua faran tot el que estigui a les seves mans per salvar-la, fins i tot si inclou sobrepassar les barreres de la legalitat. “Tenint un fill d’onze anys, se’m va ocórrer pensar si jo seria capaç de cometre un delicte per salvar la vida del meu fill, i d’això va nàixer la història. Series capaç de fer matar algú innocent si és l’única manera de salvar al teu fill?”, qüestiona el director. Una trama de tràfic d’òrgans i també amb tocs de ciència ficció que, com reconeix el Xavi, conté una reprovació moral als pares, perquè hi ha “línies que marquen l’ètica i la llei que no s’han de traspassar”.

Xavier Campodarbe va estudiar informàtica i actualment té una empresa consultora de negocis digitals. A més de dirigir aquest curt,  ja havia fet de figurant en el curt “Ad eternum” de Xavier Cruzado. Considera el cinema com una afició complementària i això, segons explica,  és el que li dona l’encant de fer-ho. “Si es convertís en una feina, deixaria d’interessar-me”, reconeix. Ara ja prepara un nou curtmetratge, amb mitjans i personal més professional, per continuar aprenent tots els secrets del setè art.